compondre
1 v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
2 1 v. tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
2 2 v. tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d'equilibri, de bellesa i de gràcia.
2 3 v. tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
2 4 v. tr. pron. [LC] compondre-s'ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
3 v. tr. [AF] [LC] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d'un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
4 v. intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Ves-te a compondre, que hem d'anar a teatre. Tot el dia es compon.
5 1 v. tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l'esquelet. Els éssers que componen l'univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s'han retirat per deliberar.
5 2 v. intr. pron. [LC] La paret de l'ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
6 v. tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d'una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
7 v. intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre's amb els seus creditors.
